TURISME I CRISI COVID-19, UNA SEGONA OPORTUNITAT?

No obstant això, una situació tant dramàtica com l'actual, potser ens acaba servint perquè aquell turisme salvatge que ens devorava, fins a març, comenci a canviar.

Som molts els guies que ja fa temps apostem per més qualitat i menys quantitat. Molts, els que compartíem el malestar dels veïns de zones turístiques de la ciutat, dient que no era lògic ni raonable que els grups de 40 o 50 persones es moguessin per la ciutat seguint un únic guia, que per a poder ser sentit per tots, havia d'usar un altaveu. Que no era segur tenir els carrerons estrets del Barri Gòtics colapsats per grups gegants, escoltant les explicacions d'un guia i impedint el trànsit de la resta de vianants. O les places més obertes, plenes de gent esperant l'inici d'un free-tour d'aquells que, si no hi ha un mínim de participants esperen a tenir-ho, perquè si no hi ha suficient gent, tal vegada la propina recollida al final no serà suficient llaminera.

 

Però ara tot això ha canviat. Els hotels comencen a plantejar-se un certificat "Covidien free" que garanteixi la seguretat dels seus clients i dels seus treballadors. I potser ara és el moment que les ciutats turístiques també ho facin. Com? Molt fàcil. Regulant. Regulant els fluxos de persones. Evitant aglomeracions. Intentant millorar el que el boom turístic dels últims anys ha espatllat. Sense una llei municipal que impedeix a un tour operador organitzar una visita per a més de 20 o 25 persones, el tour operador no el farà; perquè quantes més persones formen el grup, més guanyarà. Sense una llei municipal que obligui a usar radioguías en un recorregut per als vianants pels seus carrers, és difícil que s'utilitzin. El seu cost incrementa el preu del producte. O encara més, redueix el benefici per mitjà. Si qualsevol que arribi a una ciutat pot comprar-se un paraigua i posar-se a explicar a canvi d'una propina, est qualsevol voldrà fer-ho per a quants més, millor. Perquè a més gent, més propina. I a més, neta d'impostos.

 

L'any 2016 va néixer l'Aguicat, l'Associació de Guies de Turisme Habilitats per a la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat. Davant la impossibilitat d'aconseguir unes lleis que regulessin aquests i altres aspectes negatius de la nostra professió, decidim crear un codi de bones pràctiques. Consells i recomanacions que alguns dels nostres clients han començat a tenir en compte, però que no són més que això, consells. Consells que intenten millorar la qualitat del nostre treball, la satisfacció dels nostres clients i sobretot, les condicions de vida dels qui viuen a la ciutat. Però ara el Covidien-19 ho canvia tot. Perquè a més aglomeracions, menys distància de seguretat. A més aglomeracions, més soroll i per tant, més necessitat d'alçar la veu perquè tothom escolti el que el guia explica. Però, què passaria si espais com el Barri Gòtic o el Born tinguessin aforament? I no parlo de fer espais tancats de pagament, no. Parlo de protegir espais convertint-los en el que són, Béns Culturals d'Interès Nacional, i per tant de regular-los per a garantir que es visitin d'acord amb unes condicions apropiades per a tots. Què passaria en el Barri Gòtic si en lloc d'un grup nombrós de 50 persones, només poguessin circular grups de 20 o 25? Al final els visitants tal vegada serien els mateixos, però les aglomeracions serien més fàcils d'evitar. D'aquesta manera tindrem un espai protegit per la ciutat, però també pels seus visitants i pels guies turístics que els acompanyessin. Guies professionals, habilitats, formats i conscients que quan parlem durant una visita del passat, hem de fer-lo respectant el present i preservant el futur. Guies amb salaris dignes, com a professionals autònoms o com a assalariats, però treballant dignament. Per un sou o per uns honoraris, no per una propina. Cotitzant pel que guanyem i contribuint així també a generar riquesa a les nostres ciutats, i no fent créixer més i més l'economia submergida.

Font de la notícia